Urban
Acts

Urban Acts és un projecte que utilitza el disseny i l’art com un procés de recerca social. Em situo en un context urbà concret, relacionant-me amb l’espai públic i creant situacions anòmales mitjançant la intervenció amb objectes de disseny. L’objectiu principal del projecte és dissenyar un kit d’intervencions per posar en qüestionament els usos regulats de l’espai públic.

El projecte facilita un espai per la reflexió i el debat, posant en evidència les regles imposades als espais urbans i treballant en la pregunta principal del projecte: Com qüestionar els usos reglats de l’espai públic amb un kit d’intervencions?

La ciutat acull una nombrosa quantitat d’automòbils que dificulta al ciutadà utilitzar l’espai públic amb llibertat. El vehicle es posa per sobre del ciutadà i envaeix l’espai públic, que acaba sent un espai sense un ús definit. L’ús del vehicle als espais peatonals, el converteix a un espai de pas, fet que no permet altres usos més enriquidors.
L’acció realitzada reclama una transformació a la utilització dels espais peatonals del centre de la ciutat. Primerament, que es produeixi un canvi de prioritats en la seva utilització, és a dir, els vianants s’han de poder apoderar per sobre dels vehicles, i d’altra banda, es reclama una desregularització dels espais públics per concebre’ls amb capacitat d’adaptació i amb l’obertura suficient per acollir múltiples activitats i adaptabilitat a nous usos.
Aquesta acció respon a demandes existents ja actives dels ciutadans com és el fet de treure cotxes de la ciutat i donar preferència als vianants.

Les avingudes són espais devaluats en la seva component col·lectiva, espais que es fa difícil la seva identificació i vinculació amb un sentiment de pertinença degut a les regulacions que presenten i el poc ús lliberal que se’ns permet fer. L’ús principal d’aquests espais és el trànsit de persones individualment, fomentant una convivència a partir de la individualització. D’aquesta manera s’evita l’acumulació i la possibilitat de protesta i la revolta, sense establir relacions amb les persones que hi circulen.
Des del meu punt de vista, però, veig un espai amb múltiples oportunitats i avantatges per compartir, idear i crear noves relacions humanes i usos diversos.

Els bancs públics estan disposats estratègicament als espais urbans per acollir els cossos en repòs. La seva disposició impedeix un ús col·lectiu i dificulta l’adopció de postures o actituds no previstes. Per tant, fomenta l’individualisme i evita l’adaptació a nous usos.
La intervenció investiga la utilització dels bancs públics, fent una crítica a la regulació d’aquestes instal·lacions específiques i reclamant les poques possibilitats que ens ofereixen. La intenció és apropiar-me d’un banc públic regulant el meu propi ús, l’adaptació a qualsevol postura i mantenint-lo intacte i exclusivament per a mi durant tot un dia. Si no puc disposar el meu propi mobiliari creant el meu propi espai, puc apropiar-me d’un banc per fer-ne l’ús desitjat? Quin serà el comportament de la ciutadania cap a un banc ocupat per un cartell que no concorda amb la realitat?

El lavabo és un dispositiu que actua com a micro-poder i que classifica el gènere de les persones. Les normes socials i culturals no ens permeten accedir al lavabo que ens ve de gust, ens hem d’ auto-distingir entre home o dona i accedir a aquell que et correspon. Aquesta separació de gèneres marca comportaments socials i construeix identitats.
L'acció questiona els usos reglats dels lavabos en una societat dividida per gèneres i acostumada a

design research // urban art